Gairebé el 70% de les ciutats catalanes de més de 20.000 habitants compta amb un eix comercial de primer ordre. Aquesta és una de les dades a destacar de l’estudi ‘Mapa comercial de Catalunya 2022’, que analitza el dinamisme comercial dels municipis amb més població. Elaborat per l’Observatori Eixos.cat en nom de la direcció general de Comerç, l’estudi analitza la densitat comercial, el grau d’ocupació o l’atractivitat dels comerços i els serveis d’un total de 67 municipis del país; unes localitats que integren el 71,8% de la població catalana i on es troben 164.086 establiments comercials.

En l’acte virtual de presentació de l’estudi al sector comercial, el director general de Comerç, Jordi Torrades i Aladrén, ha destacat la “gran resiliència del comerç” durant aquests dos anys de dificultats derivades de la pandèmia de la Covid-19. “Si bé s´ha produït una rotació d’establiments a molts locals dels nostres eixos comercials, no s’ha traduït en tancaments”, ha reblat.   

Obtenir indicadors per calibrar l’impacte de la crisis sanitària en el teixit comercial del territori era un dels objectius fonamentals de l’estudi. Així mateix, l’informe també ha servit per a identificar zones en perill de patir desertització comercial o susceptibles d’acollir Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU). Cal destacar, en aquest sentit, que el Pla Anual de Subvencions del CCAM, del qual s’obrirà convocatòria en breu, inclou programes específics per incidir en ambdues qüestions.

Àrees d’influència comercial

L’informe estructura el territori en un total de 13 grans àrees d’influència comercial per tal d’identificar la seva distribució a partir de diferents indicadors: Índex d’Aprofitament del Teixit Comercial (IATC) –percentatge d’ocupació de locals comercials-; Índex d’Atracció Comercial (IAC) –presència percentual d’establiments de compra no quotidiana (equipaments per a la persona, equipament per a la llar, cultura i lleure)-, i Índex de Dotació Comercial (IDC) –nombre d’establiments per habitant- .

La taula d’indicadors per a les diferents àrees d’influència comercial mostra escenaris molt diversos. En termes d’ocupació dels locals, destaquen positivament les àrees d’Igualada-Manresa i Maresme. Pel que fa a l’atractivitat dels eixos comercials, Igualada-Manresa i Tortosa-Amposta són les àrees amb més presència d’establiments de compra no quotidiana. I en termes de densitat comercial en trama urbana, Lleida és l’àrea d’influència catalana que concentra un índex més elevat en nombre d’establiments per habitant.

177 eixos comercials de primera magnitud

Els 67 municipis catalans amb més de 20.000 habitants compten amb un total de 177 eixos comercials de primer ordre, aquells que tenen 40 o més activitats comercials, una ocupació de més del 80% i una presència d’oferta de no quotidià superior al 30%. L’estudi també incorpora un resum comparatiu de les diverses zones comercials entre sí. Així, dos terços de les 67 ciutats analitzades (45) tenen un eix de primera divisió i, gairebé la meitat, tenen almenys una àrea prime.

Com a conclusions, l’estudi assenyala diferents escenaris d’actuació basats en el conjunt d’indicadors del Mapa Comercial, segons la consistència del mix comercial, l’ocupació dels establiments o la presència de consumidors residents, entre d’altres variables. L’objectiu és posar a l’abast dels agents del territori informació orientada a actuacions de dinamització comercial i d’informació econòmica del municipi amb la finalitat d’atraure la implantació de nous negocis.

Us podeu descarregar l’estudi a http://ccam.gencat.cat/ca/arees_actuacio/comerc/estudis/