El Govern ha aprovat el Projecte de Llei de Comerç, Serveis i Fires, amb l’objectiu de refermar i alhora actualitzar la normativa de comerç davant les noves necessitats i reptes del sector. Amb aquest acord es formalitza el darrer tràmit que dóna pas a la tramitació parlamentària de la norma.

Característiques del Projecte de Llei

El Projecte de llei de comerç s’estructura en 11 títols, inclòs el títol Preliminar, 84 articles, 4 disposicions addicionals, 1 transitòria, 1 disposició derogatòria i 3 disposicions finals. La norma vol donar resposta a les següents necessitats: d’una banda, resoldre la dispersió normativa actual en matèria de comerç; d’una altra, adaptar el marc jurídic a les noves iniciatives econòmiques i empresarials en l’àmbit de la distribució i prestació de serveis i, finalment, simplificar la regulació per reduir càrregues administratives. 

Aquesta darrera finalitat es recull de forma explícita a l’exposició de motius i es tradueix en un marc normatiu més flexible en aspectes com el període de rebaixes o les promocions comercials, i també en la reducció de càrregues administratives en favor de l’operador, de manera que es passa de l’autorització a la declaració responsable en determinats tràmits.

El Projecte de llei compila en un sol text tres dels quatre blocs normatius que conformen la legislació vigent en matèria de comerç, que actualment es troben dispersos en diferents lleis: la regulació general del comerç interior, els horaris comercials, i les activitats firals. La futura llei no inclou la regulació dels equipaments comercials, que es continua recollint en el Decret llei 1.2009 de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials. La voluntat del Govern català és que aquesta tasca de compilació i sistematització contribueixi a la millora de la seguretat jurídica dels operadors comercials. 

D’altra banda, el Projecte de llei millora la regulació normativa ja existent en matèria de comerç, mitjançant l’actualització, sistematització i clarificació de conceptes. Aquesta tasca d’optimització s’aprecia, per exemple, en la classificació de les activitats de promoció comercial. Per primer cop, es classifiquen en activitats de promoció extintiva d’existències (Rebaixes, venda en liquidació, saldos, i venda d’excedents o outlets), i en activitats de promoció amb finalitat incentivadora (vendes amb obsequi, i les ofertes conjuntes). Un altre exemple és la inclusió de les restriccions de l’activitat comercial i prestació de serveis, on es regula, entre d’altres, la venda a pèrdua. 

Així mateix, el text inclou determinats serveis que “de facto” o per inèrcia ja es troben, assimilats a l’activitat comercial com és el cas de les bugaderies, tintoreries, perruqueries, locutoris, bars i restaurants, videoclubs, cabines d’estètica, o solàriums entre d’altres.

La futura llei també facilita el desenvolupament d’instruments destinats a fomentar la dignificació i professionalització del sector d’activitat que s’exerceixi. En aquest sentit, es preveu que l’exercici de l’activitat comercial necessàriament requereix uns coneixements mínims sobre la normativa aplicable, en concordança amb el lloc que ocupa la persona en l’empresa o pel que fa a la utilització de les llengües oficials a Catalunya en l’atenció al públic. 

Les principals novetats de la futura llei

En matèria d’horaris comercials, la llei estableix com a norma general l’obertura de 75 hores setmanals, de dilluns a dissabte (en l’anterior llei catalana d’horaris preveia 72 hores a la setmana). Com a excepció al règim general, per als municipis de menys de 5.000 habitants, es contempla llibertat d’horaris per als establiments comercials de menys de 150 metres quadrats de superfície, que no pertanyin a grans cadenes de distribució, sigui quina sigui l’activitat comercial. Val a dir que es manté el nombre de dies festius d’obertura autoritzada en un total de 10: 8 a criteri de la Generalitat, prèvia consulta del Consell Assessor de Comerç, i 2 a criteri dels ajuntaments. 

Una altra novetat són les àrees de degustació. Per primer cop, es regula la possibilitat que els comerços dedicats a la venda de productes d’alimentació puguin instal·lar una àrea de degustació en el seu establiment. La idea és oferir a aquest tipus de comerços una via complementària d’explotació econòmica, més ajustada a les preferències dels consumidors actuals. No obstant això, per tal de garantir la competència lleial amb els restaurants i bars, la llei marca un límit en l’espai dedicat a àrea de degustació (33% del total de la superfície comercial de l’establiment). La llei també preveu que els ajuntaments puguin variar aquest límit. 

Així mateix, una altra novetat fa referència a la concreció del concepte de municipi turístic. En aquest sentit, es marquen quatre supòsits concrets als que es pot acollir un municipi per ser declarat turístic a efectes d’horaris comercials: que el municipi disposi d’un bé declarat Patrimoni de la Humanitat o immoble d’interès cultural integrat en el patrimoni històric-artístic que generi una afluència anual acreditada de visitants; que aculli algun gran esdeveniment esportiu o cultural d’àmbit nacional o internacional; que disposi d’una àrea comercial que generi una afluència acreditada de visitants de fora de Catalunya; o d’una zona portuària en la que operin creuers turístics amb mínim 400 mil viatgers a l’any acreditats. D’altra banda, passa de 8 a 4 anys la revisió de la declaració de municipi turístic. 

En matèria de rebaixes, com a novetat, es deixa en mans del comerciant el moment en que vol dur a terme la venda en rebaixes. No obstant això, la llei continua recomanant realitzar les campanyes en les temporades habituals (hivern i estiu), com es ve realitzant tradicionalment aquest tipus de venda a Catalunya. La llei continua regulant les condicions en què s’han fer les rebaixes (els productes rebaixats han de ser estocs propis, han d’haver estat posats a la venda amb anterioritat al mateix establiment, no poden ser productes defectuosos o deteriorats (saldos), i tampoc poden haver estat fabricats expressament per vendre en rebaixes).

El projecte de llei recull també expressament la voluntat política de contribuir a l’eficiència i millora de l’activitat comercial, mitjançant un Pla de Foment de la Competitivitat del Comerç Urbà. Aquest pla té per objecte posar a l’abast dels sector les eines que permetin als empresaris més capacitat d’adaptació a l’entorn econòmic i potenciar la capacitat de creixement i d’internacionalització.

D’altra banda, en relació a la venda o oferiment de productes a domicili, per primera vegada s’introdueix la prohibició d’oferir i vendre productes o serveis mitjançant visites a domicili, trucades o missatges de telèfon si no han estat prèviament sol·licitats o acceptats pels seus titulars o residents. En aquests casos, cal acreditar documentalment aquesta acceptació prèvia. Per contra, les bustiades es podran realitzar sempre i quan els particulars no hagin manifestat la seva oposició a rebre’n. Cada tramesa haurà d’informar dels mitjans per oposar-se a seguir-les rebent. També és novetat la creació un cens que permeti conèixer la realitat del comerç i del serveis així com les principals magnituds que els afectin.

6,5 milions d’euros en subvencions al comerç urbà, l’artesania i la moda al 2016

El Govern també ha analitzat el balanç de les subvencions atorgades al comerç urbà, a l’artesania i la moda durant 2016. En total, s’han destinat prop de 6,5 milions d’euros en incentius, distribuïts en sis diferents programes de subvencions.

Desglossat per programes, dins el programa per a la competitivitat de l’empresa de comerç i serveis a través d’entitats —que té per objectiu desenvolupar projectes de dinamització comercial de zones urbanes i impulsar actuacions col·lectives d’empreses comercials associades, per potenciar el comerç de proximitat– la Generalitat, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), ha destinat 3,67 milions d’euros per a la implementació de 356 projectes arreu de Catalunya. 

Pel que fa al programa per a la implementació d’eines innovació tecnològica al comerç —adreçat a empreses de comerç, serveis, artesania i moda, amb l’objectiu d’afavorir la transformació digital— s’han concedit prop de 800 mil euros per a total de 331 projectes. Així mateix, dins el programa d’ajut a la participació en fires, la Generalitat ha atorgat 454.593 euros repartits entre 238 sol·licituds d’arreu del territori.

En matèria de suport a l’activitat artesanal, el pla d’incentius inclou el programa per a la comercialització de l’artesania —que té per objectiu el foment de la competitivitat mitjançant la participació de les empreses artesanes en fires i salons relacionats amb l’activitat artesanal—, dins el qual s’han atorgat enguany 326.028 euros, a un total de 129 artesans i empreses artesanes.

De la seva banda, el pla d’incentius contempla una línia específica per a la internacionalització de la moda, que promou la participació dels dissenyadors i marques de moda catalanes en showrooms comercials o fires internacionals amb l’objectiu d’afavorir la presència a l’exterior i potenciar la diversificació de mercats. Dins d’aquest programa s’han concedit al llarg de 2016 prop de 210.000 euros a 52 empreses i dissenyadors.

Així mateix, el pla d’incentius inclou un programa específic per afavorir la continuïtat dels locals comercials, adreçat a empreses de comerç, serveis, artesania i moda. L’objectiu d’aquesta línia és dinamitzar el comerç mitjançant projectes de recuperació dels locals situats a la trama urbana o al casc històric i afavorir el relleu generacional. Aquesta línia —que es va tancar el 31 de desembre— ha rebut de moment, 413 sol·licituds. A l’espera de concretar les sol·licituds acceptades, la previsió de subvenció que s’atorgarà és aproximadament d’un milió d’euros.

Tornar a l'index de noticies