El proper cap de setmana es celebra a Verdú la tradicional Festa del Silló i Fira de la Ceràmica. 

L’Associació de Cantirers, Terrissers i Ceramistes "El Vilar" de Verdú prepara la Festa del Silló i Fira de Ceràmica de Verdú . La Fira de Verdú és un aparador de la ceràmica de les Terres de Lleida , una fira especialitzada en l’artesania pròpia, en la que s’hi pot veure tant ceràmica artística i decorativa, com ceràmica més tradicional, amb els càntirs de Verdú, que anomenem “sillons”.

La tradició cantinera de Verdú ha donat a conèixer la Zona d’Interès Artesanal de les Terres de Lleida . 

Ceramistes vinguts d’arreu arrengleraran al voltant de la plaça major del poble per oferir la seva artesania al visitant. La fira ens ofereix un programa ple d’activitats, amb varietat d’exposicions, amb tallers de fang, amb la recreació d’un obrador, ... tot per donar a conèixer la tradició cantirera de Verdú, reconeguda arreu del país per l’elaboració de la ceràmica negra, complementada en l’actualitat per la incorporació de noves tècniques i modalitats artístiques.

La ceràmica negra de Verdú és la resultant de la cocció de 900 a 1.000º C de les peces de fang originalment vermelles, en un forn on el fum és molt present, és a dir, on hi ha molt poc oxigen. La causa fonamental però perquè la ceràmica fos negra no és la major o menor abundància de fum sinó que el fang original disposés de quantitats significatives de compostos de ferro. Així els terrissers, quan endevinen que l’obra ja estava cuita hi posaven a cremar 15 o 20 feixos de feixina verda i molla i tancaven el forn. Aquesta feixina provocava fum i després un gas molt espès que penetrava dins dels porus de les peces obertes per la calor de la cocció. La disminució del tiratge del foc i la substitució de l’oxigen pel fum provocaven un procés químic de reducció del ferro que contenien les peces, el qual les torna negres. Aquesta tècnica és utilitzada ja des del període medieval i proporciona una ceràmica molt pràctica; es caracteritza per mantenir els líquids molt frescos, ja que sua i així aïlla el contingut del canvis de temperatura exterior.

La fira és una excel·lent oportunitat per conèixer en profunditat i adquirir la gran quantitat de peces ceràmiques tradicionals de Verdú: el silló d’aro (la botxa té forma de cercle, de secció cilíndrica. S’aguanta en un peu circular i al capdamunt té l’ansa), el silló de trampa (és un silló de síndria que té al casquet un broc gros i uns quants brocs petits dels quals només un raja), el silló vigatà (era destinat a la comarca d’Osona i segons la mida rebia el nom de silló xato gran -3,5 litres-, silló xato mitjà -2,5 litres- o silló xato petit -1,5 litres-, la regadora (inspirada en el silló de síndria; el broc petit s’ha convertit en una pinya foradada i s’ha incorporat una segona ansa lateral. Té una capacitat d’uns 3 litres), el silló de moda (té la base plana i la pujada comença amb un repeu bastant marcat. Té la pujada cònica invertida una mica bombada i recta al final amb una capacitat de 2,5 litres), silló vigorro (presenta un peu cònic, damunt el qual comença una botxa esfèrica. Té una capacitat de 3 litres), el silló de síndria (segons la seva capacitat trobem el silló de síndria bomba -12 litres-, el silló de síndria gran -5 litres-, silló de síndria mitjà -3,5 litres-, silló de síndria petit o xurumbel -2,5 litres-, silló de síndria picotí o de joguina -utilitzat a la cerimònia de bateig dels nadons-), el silló de peu (té un peu i és de base plana i pujada més o menys cònica, bastant escanyada al capdamunt, on comença la botxa), el silló de carreter (té cos circular, el dors pla i panxa a la cara anterior, coronada per un melic. Té una capacitat d’un litre i tres quarts), el poal (semblant al silló, té la botxa oberta per dalt formant una boca i una ansa, que serveix per lligar-hi una corda per fer-lo baixar al pou), el càntir i cantireta (serveix per beure a galet i per anar a buscar aigua a la font; té la base plana i el cos ovoide, coronat pel coll i la boca; porta una ansa a cada costat del coll i un broc al davant. Té una capacitat de 16 litres i la cantireta de 8 o 9 litres), el silló de gall (silló de peu que imita la forma d’un gall. El bec de l’animal amaga el broc petit i el broc s’amaga dins la cua), el càntir de bassa (s’emprava per al transport d’aigua i també d’excrements que es feien servir d’adob. La capacitat d’aquesta peça és d’uns 9 litres),el silló del segle XVI (té el broc gros, molt gros, de dimensions exagerades. Recorda els sillons d’oli però el broc petit és per beure a galet)...

Tornar a l'index de noticies