Aquest proper dilluns 24 de juny es celebra la Fira de Sant Joan i Xollada d'ovelles a Sort. 

La Xollada d’Ovelles amb Tisora , que se celebra tradicionalment al Riuet, un extens parc urbà al bellmig del poble de Sort , té com a objectiu fonamental donar a conèixer i ajudar a la pervivència d’un ofici antic i tradicional de les comarques de muntanya com és la xollada amb tisora, atès que avui dia, per rapidesa i higiene, s’acostuma a fer amb màquina elèctrica.

En parlar de xollar, paraula pròpia de la dialectologia pallaresa, ens referim a esquilar l’ovella, és a dir, tallar-li arran el pèl. Aquesta tasca es porta a terme quan arriba el bon temps, entre el maig i el juny, i les ovelles han de baixar de la muntanya cap a la plana. Els cardaires i les filadores eren llavors els encarregats d’aprofitar aquesta llana per confegir, entre d’altres, sarrons (o motxilles) de pastor.

Antigament el treball de xollar el bestiar la feien els tonedors, colles dirigides per un capità, el qual distribuia la feina, cobrava i pagava el sou a tots.

Segons es descriu a La vida pastoral al Pallars de Ramon Violant i Simorra "Al jornal del xollador es comptava que havia de xollar 50 caps de bestiar, però també en xollaven 60. A més, entre tots havien de xollar els que deixava l’aprenent. Per entrar a format part com a aprenent d’una colla de tonedors, abans s’havia de pagar un tant en ous i vi per fer la truitada anomenada dels tonedors.

Com és molt natural, cada tonedor portava les sevesastisores , les quals, junt amb una pedra d’esmolar, la duien a dins d’una bossa penjada al coll.

El dia de la xolla era un dia de molt enrenou per a tothom. Les mestresses i mosses no paraven mai, preparant el menjar per a tota la gran gentada. Els travadors o pessoladorsagafaven el bestiar per travar-lo tot lligant les potes de l’ovella. Un sagalet anomenat carboneret , portava carbó picat a dins d’un soc als tonedors, que contínuamen en demanavaen quan feien algun tall a la pell del bestiar que xollaven. Els mossos i de vegades els pastors, portaven el bestiar xollat a marcar. Altres curant que el calder de la pega no parés de bullir i, entremig de tot això, els plegadors anaven plegant la llana i convertitn-la en bellons. I així durant tot el dia.

Després es traslladaven els vellons al celler, on es deixaven amuntegats i hi tiraven un aspèrgis d’aigua a sobre perquè la llana s’espongés i fos més vistabbla."

Aquesta festa es complementa amb antigues demostracions d’oficis i un mercat de productes artesans. 

Tornar a l'index de noticies