Aquest cap de setmana es celebra a Quart la Fira-Mercat de la terrissa catalana. 

Parlar de terrissa i de Quart és gairebé parlar de dues paraules sinònimes. Ja trobem documentació que parla d’aquesta activitat durant baixa edat mitjana, moment en el qual s’hi localitzen diversos artesans prop d’una zona rica en terres argiloses. Hi ha un document de l’any 1312, el més antic que s’ha trobat fins ara, que fa referència a la fabricació d’olles a Quart. Aquest document –conservat a l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona– aclareix la importància de la comunitat terrissera de Quart. La terrissa més identificativa des dels inicis d’aquesta activitat a Quart, és la terrissa negra, molt característica del període medieval, i que és la que, en endavant, s’identificarà més pròpiament i arreu amb el poble. 

Els terrissers de Quart restaven agremiats entre els segles XVI i XIX a la confraria de Santa Justa i Santa Rufina o Confraria des Ollers de Quart, autoritzada per Felip Ii el 7 de maig de 1572. El sector de la terrissa a la població ha patit moments de gran activitat i progrés econòmic i moments més de decliu. 

La ceràmica de Quart és reconeguda arreu des de la perspectiva artística i decorativa especialment a partir del prestigi assolit a redós del Modernisme i el Noucentisme i de grans i reconeguts artistes ceràmics. A més de la tradicional terrissa de servitud, càntirs, cossis, cassoles, etc., es comencin a produir a Quart peces artístiques i de decoració. Apareixen així les anomenades argerates. Té lloc, doncs, una bifurcació cabdal pel que fa al material de terrissa negra i de l’obra roja, la qual havia anat prenent importància a través dels segles, sinó de la divisió entre atuells útils i objectes decoratius.

La ceràmica de Quart, esdevinguda atractiu turístic en el nou ordre que s’ha anat imposant, ara té la seva festa major, el punt principal de la seva projecció, en la Fira de Terrissa Catalana.

Tornar a l'index de noticies