Les emissions de les empreses catalanes sotmeses al règim europeu del comerç de CO2
14-05-2015
El Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de la Direcció General de Qualitat Ambiental, ha validat els informes verificats de les emissions de les instal·lacions incloses en la llei que regula el règim del comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) corresponents a l’any 2014. Aquestes instal·lacions són les responsables actualment d’un 30% de les emissions de GEH de Catalunya.
A Catalunya, les instal·lacions afectades per la normativa i amb autorització d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle són 131. En total, aquestes instal·lacions han emès, durant l’any 2014, 13,2 milions de tones de CO2, segons la següent distribució sectorial.
Augmenten les emissions de l’activitat industrial i baixen les energètiques
L’any 2014 s’ha trencat la tònica general dels darrers anys en què les emissions del sector energètic eren superiors a les dels sectors industrials. Per primer cop des del 2007, aquestes últimes han superat les primeres. Hi ha contribuït la deslocalització de la generació elèctrica de plantes que utilitzen gas natural, el combustible fòssil amb més baixes emissions contaminants, predominants a Catalunya, cap a centrals tèrmiques de carbó de fora de Catalunya.
Durant l’any 2014 s’ha consolidat la tèndència ja iniciada l’any anterior, d’augment del diferencial entre emissions i assignació gratuïta. D’aquesta manera, s’ha arribat als gairebé 3,85 milions de tones de CO2, que les instal·lacions situades a Catalunya hauran d’adquirir i lliurar per complir amb les obligacions que estableix el règim del comerç d’emissions. Amb el preu mitjà del dret al mercat del darrer mes, aquest escreix suposa més de 26 milions d’euros per al sector industrial i energètic del país. Es tracta d’una quantitat molt inferior a la desitjada per avançar cap a la recerca i la incorporació de tecnologies més eficients en els sectors productius i d’energies més netes, indispensables per a la descarbonització del sistema productiu i energètic.
La manca de drets assignats gratuïtament es concentra en el sector de la generació elèctrica i en les instal·lacions de combustió, ja que, durant el període 2013-2020 aquests sectors no reben drets per assignació gratuïta. Pel que fa al sector industrial, la refineria, la fabricació de ciment, la fabricació de paper i el vidre son els que concentren més dèficit de drets assignats gratuïtament.
L’ajust de l’assignació gratuïta en funció del nivell l’activitat de les instal·lacions i dels canvis de capacitat, que s’aplica des del 2013, comença a ser efectiu i ha permès reduir de manera significativa els excedents de drets d’emissió que es van generar en el període de comerç anterior(16,6 milions drets). L’excedent de drets d’emissió que s’ha acumulat entre els anys 2009 i 2012 es deu a la caiguda de l’activitat productiva en tots els sectors, juntament amb unes regles d’assignació dissenyades abans del 2008, amb unes dades d’activitat i de generació energètica en creixement constant. Tot i que aquest excedent és encara lluny d’absorbir-se, durant els darrers dos anys les instal·lacions catalanes han estat deficitàries en drets, fonamentalment per l’eliminació dels drets gratuïts del sector energètic.
L’ajust de l’assignació gratuïta en funció del nivell l’activitat de les instal·lacions i dels canvis de capacitat, que s’aplica des del 2013, comença a ser efectiu i ha permès reduir de manera significativa els excedents de drets d’emissió que es van generar en el període de comerç anterior(16,6 milions drets). L’excedent de drets d’emissió que s’ha acumulat entre els anys 2009 i 2012 es deu a la caiguda de l’activitat productiva en tots els sectors, juntament amb unes regles d’assignació dissenyades abans del 2008, amb unes dades d’activitat i de generació energètica en creixement constant. Tot i que aquest excedent és encara lluny d’absorbir-se, durant els darrers dos anys les instal·lacions catalanes han estat deficitàries en drets, fonamentalment per l’eliminació dels drets gratuïts del sector energètic.
Globalment s’ha trencat la tendència a la disminució de les emissions respecte d’anys anteriors, amb un repunt del 0,4% respecte el 2013. L’augment s’ha concentrat en sectors fortament emissors que han repuntat l’activitat, com la fabricació de ciment, la refineria, i d’altres menys emissors com la fabricació de productes orgànics en brut i la fabricació d’àcid nítric. No obstant, la resta de sectors industrials, juntament amb la deslocalització de la generació elèctrica a comunitats generadores amb centrals tèrmiques de carbó i el tancament de les cogeneracions per l’afectació de la política de sostenibilitat econòmica del sector elèctric, mantenen la tendència a la reducció d’emissions a Catalunya.