Els articles 65 i 67 de l'Estatut preveuen que les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat. D'acord amb l'anterior promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

L'activitat comercial i els hàbits de consum de la població han fet sorgir molts tipus de comerços, de característiques diferents tant en el contingut com en el continent, efímers o bé de llarga durada, segons la demanda que genera la societat. Així mateix, abunden cada vegada més els establiments de grans marques globals, que tenen una imatge homogeneïtzadora que desdibuixa la singularitat comercial dels pobles i ciutats.

Per a protegir aquesta singularitat, cal emparar els anomenats establiments emblemàtics, que, per llur llarga existència i llurs peculiaritats, doten les poblacions on duen a terme l'activitat d'un caràcter únic i distintiu. L'article 4 de la Llei 18/2017, de l'1 d'agost, de comerç, serveis i fires, defineix comerç amb valor històric o establiment emblemàtic com «l'establiment comercial que ha exercit l'activitat comercial, inclosa la de caràcter artesanal, durant més de cent anys en un mateix local o indret, i que s'ha dedicat a la venda de productes artesanals, tradicionals o singulars».

La Llei 9/1993, del 30 de setembre, del patrimoni cultural català, i altres normes sectorials ja protegeixen la part física dels establiments emblemàtics com a patrimoni material, atès que estableixen l'obligació de conservar-la. Però, mentre no es reguli el patrimoni cultural immaterial català, aquesta protecció és difícil d'estendre a l'activitat que exerceixen aquests establiments, per la qual cosa urgeix dotar les administracions, els actors i els sectors afectats d'eines per a adoptar mesures que preservin els establiments emblemàtics, tenint en compte que llur continuïtat permet de mantenir viva la història i aporta una caracterització única al comerç de les ciutats i als barris i les zones on estan situats.

Els poders públics, doncs, no solament tenen la missió, sinó també l'obligació, de cercar la cobertura legal adequada per a preservar i impulsar la continuïtat de les activitats dels establiments emblemàtics. Per tant, és imprescindible que les administracions competents per raó de la matèria coneguin els canvis de circumstàncies en aquestes activitats a fi d'activar mecanismes administratius adequats per a protegir-los.

Per aquest motiu, aquesta llei modifica tres articles de la Llei 9/1993, que tenen per objecte, en primer lloc, obligar els titulars de drets sobre béns del patrimoni cultural català a comunicar a les administracions els canvis en l'activitat i tipificar l'incompliment d'aquesta obligació com a falta lleu, i, en segon lloc, establir que els canvis d'ús dels béns culturals d'interès local els ha d'autoritzar l'administració declarant, sigui un ajuntament o un consell comarcal.

Article 1. Modificació de l'article 21 de la Llei 9/1993

S'afegeix un apartat, el 3, a l'article 21 de la Llei 9/1993, del 30 de setembre, del patrimoni cultural català, amb el text següent:

«3. Les persones referides en l'apartat 1, atenent el deure d'informació sobre l'estat dels béns, han de comunicar a l'administració competent, d'acord amb l'article 36, qualsevol canvi en l'ús dels béns, incloent-hi el finiment de l'activitat que s'hi duu a terme, amb la finalitat que l'Administració pugui assegurar que en aquesta nova circumstància es garantiran els deures de conservació i manteniment. A aquests efectes, tots els propietaris i titulars d'altres drets reals i posseïdors sobre aquests béns han de comunicar a l'Administració les circumstàncies a què fa referència aquest apartat amb un preavís mínim de sis mesos, a fi que l'Administració conegui la situació i, si escau, pugui prendre les mesures necessàries per a garantir la preservació efectiva dels béns.»

Article 2. Modificació de l'article 36 de la Llei 9/1993

S'afegeix un apartat, el 2, a l'article 36 de la Llei 9/1993, amb el text següent:

«2. Els canvis d'ús dels béns culturals d'interès local els ha d'autoritzar l'administració que els ha declarat, sigui un ajuntament o un consell comarcal, i estan condicionats a l'informe favorable del responsable de patrimoni del municipi afectat, de manera que l'ús proposat del bé cultural d'interès local sigui compatible amb la seva protecció.»

Article 3. Modificació de l'article 71 de la Llei 9/1993

Es modifica la lletra b de l'apartat 2 de l'article 71 de la Llei 9/1993, que resta redactada de la manera següent:

«b) La manca de notificació a l'administració competent, en els termes fixats pels articles 21.3 i 22, del finiment o canvi d'activitat, o de la transmissió onerosa de la propietat o de qualsevol dret real sobre béns culturals d'interès nacional, sobre béns catalogats o sobre la resta de béns mobles integrants del patrimoni cultural català.»

Disposicions finals

Primera. Habilitació pressupostària

L'afectació econòmica que eventualment produeixi aquesta llei sobre els pressupostos de la Generalitat té efectes a partir de l'entrada en vigor de la llei de pressupostos corresponent a l'exercici pressupostari immediatament posterior a la data d'aprovació d'aquesta llei.

Segona. Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 7 d'abril de 2022

Pere Aragonès i Garcia

President de la Generalitat de Catalunya